Un robatori fracassat

001ca

Hi ha hagut un gran robatori a l’església cristiana, no pas en una denominació sino en diverses maneres a totes les esglésies. L’estrany és que encara no hagi estat detectat.

Els primers articles robats van ser els regals de Nadal: amor, alegria i pau. En el seu lloc, el lladre va deixar un esperit de divisió i discussió.

Algunes pàgines de la Bíblia van desaparèixer. Els miracles i revelacions divines van ser bandejades. El simple missatge de l’evangeli fou abandonat, però com que la Bíblia no es va llegir sovint, la gent no s’adonà que perdia la fe. Per exemple, es va treure la part del full que conté Joan 3, eliminant així la necessitat de la conversió, el miracle més gran. A mesura que les bones obres es van convertir en la fórmula per guanyar la vida eterna, l’Església es va fer una religió més i ella mateixa es cregué que n’era una.

Quan la cadira del pecador penedit va ser robada, la gent va començar a creure que era tan justa i santa que el sacrament del Sant Sopar es tornà una rutina. Tota referència a la sang de Jesús desaparegué dels himnes i el lladre va repetir les paraules de Jesús “Tot això està acomplit”. Tots volien oblidar un assumpte tan sagnant!

Es robaren algunes cistelles per a l’ofrena, el lladre va cridar que l’església només estava interessada en els diners. L’ordre de fer col·lecta no es va obeir, però pocs van adonar-se de la manca de fons de l’església perquè l’entusiasme per les missions va desaparèixer.

El do de profecia, parlar llengües i curar van desaparèixer, el lladre xiuxiuejà que tot això era per a l’antiga església. La gent no s’adonà que li estaven dient a Déu que se n’anés.

Després d’això el lladre va començar a captar la gent per a ell. En no demanar-los que visquessin una vida santa, fou fàcil de concèncer-los que la riquesa i els plaers porten la felicitat. Van entrar pecats sexuals a l’església de manera descarada. Alguns digueren que estaven avorrits i se’n van anar a altres llocs cercant poders sobrenaturals.

Un robatori ben planificat i ben executat és molt difícil de detectar i, quan es descobreix, no es pot identificar. Aquest lladre va ser molt astut, però alguns que en el passat havien estat amagats el van reconèixer. Això succeí quan van trobar que hi havia un poder més gran que el que ells estaven acostumats a veure. A mesura que van començar a connectar el poder que ells tenien amb el diable, o Satanàs, i el poder suprem amb el de Crist ressuscitat, van saber de seguida que havien trobat el lladre tan difícil de trobar. Mentre, el lladre havia robat també a l’església el ministeri d’alliberament per tal d’assegurar-se la seva propia llibertat!

Com si fos un gran gegant que es desperta d’un son profund, l’església penedida i renovada està avui aixecant al voltant del món una església que coneix el poder i l’autoritat que Jesucrist li va donar (Lluc 9, 1). És ella qui li fa recordar Satanàs allò que Jesús va dir que ni el poder de l’infern podrà fer res contra ella (Mateu 16, 18).

Malgrat que el lladre sempre hagi provat de robar-li l’església a Jesucrist, mai no ho ha aconseguit ni ho aconseguirà! Cada intent només serveix per fer-la més forta i unificar-la a mesura que aquesta descobreix la realitat del poder del seu Senyor ressuscitat!

Traduït per Carme Castellnou – ccs@suntranslations.com