Pol·lució espiritual

002CA

Molts ens diuen que la pol·lució és l’amenaça més gran d’avui dia, pitjor que la guerra nuclear. A mesura que l’atmosfera s’omple de gasos verinosos i els llacs i rius es tornen molt perillosos per als éssers humans i els animals, la por controla els nostres cors.

Com acabarà tot? Podrà sobreviure l’home? Per què Déu no intervé?

Malgrat la gravetat del problema, encara hi ha una amenaça més gran per a l’home. Aquesta amenaça és la pol·lució espiritual. Nosaltres, a Nord América, tenim més esglésies cristianes i pastors per persona que en qualsevol altra part del món, i tot i així continuem tenint disturbis socials i confusió política. El nostre interés pels assumptes del Senyor no ha estat eficaç en aturar el crim, les nostres presons i hospitals de malalties mentals estan plens a vessar. Els carrers que eren segurs ara són perillosos. L’estructura familiar està desapareixent mentre que tots ploren, “Què ha passat?” “Per què ho permet Déu?” “Si Déu fos Déu això no pasaría!”.

Molts van deixar l’església, però està creixent la tendencia de tornar-hi. Quan ho fan, què troben?

Sovint troben una església preocupada amb programes socials, oblidant el missatge de salvació. Troben una església que prova de decidir quina part de la Bíblia està inspirada per Déu i quina no ho està. Els sermons van sobre els problemes del món, esquitxats amb opinions d’algun autor o d’un comentari sobre les darreres notícies.

Estudi bíblic, si n’hi ha, és un debat de teologia que ens deixa freds i plens de preguntes sense resposta. Troben una església sense poder, l’evidència és la manca de miracles. No hi ha alegria. Els himnes gairebé mai parlen de “la Sang” de Jesús –el mateix poder de la fe cristiana. Les pregàries són impersonals i poques persones esperen una resposta. Pocs llegeixen les seves Bíblies, així que pocs coneixen el missatge.

Aleshores, el visitant, mira la condició espiritual dels que asistiesen i aviat es desil·lusiona. Si això és tot el que ofereix el cristianisme decideix quedar-se al llit el diumege al matí.

L’església està malalta. Quan algú està malalt crida el metge. Què es pot fer per ajudar una església malalta?

Jesucrist és el metge que cura. Ell cura les esglésies donant-los l’Esperit Sant perquè les guiï i dirigeixi cap a la veritat (Joan 16, 13). Així és com Déu intervé en el nostre món, però depèn de nosaltres el deixar entrar l’Esperit Sant a les nostres vides, primerament mitjançant la conversió i després mitjançant la unció que Déu dóna: el baptisme de l’Esperit Sant.

Joan va batejar amb aigua, però Jesús ho fa amb l’Esperit Sant (Mateu 3, 11). El bateig de Jesús es manifesta mitjançant el do de pregar en llengües, de manera cristiana. Perquè milions de persones al voltant del món van rebre aquest bateig i segueixen les passes de Jesús, un gran avivament està creixent arreu del món, tal com es va profetitzar a Joël 2, 28-29).

De la mateixa manera que el sol no pot penetrar en una ciutat coberta de núvols, l’Esperit de Déu no ho pot fer en un cor ple de pol·lució espiritual. Déu, en el seu gran amor, va donar a l’home voluntat propia per decidir el seu propi destí; Déu mai no encalça ningú. Però si l’home decideix posar el seu amor en coses terrenals o en qualsevol altra cosa abans que en Jesucrist, llavors trenca el primer dels 10 manaments.

Molts dels que s’anomenen cristians serveixen al déu del materialisme i no a l’Esperit de veritat. No és estrany que les nostres esglésies estiguin infectades i no tinguin poder, ja que la norma mundana de riqueza i plaers provoquen la pol·lució que Déu no pot penetrar. La nostra tria permet o no que Déu faci la seva part.

Abans de lliurar de núvols el nostre mediambient, hem de netejar els núvols del nostre esperit. Hem de triar qui volem servir. Triem Jesucrist i ajudem-lo a restaurar el seu regne a la Terra pel qual ens va demanar que preguéssim (Mateu 6, 10). Apocalipsi 21,1-6 ens diu que certament el Seu regne vindrà.

Avui és un dia d’esperança. Quan les bromes i el fracàs semblin inevitables, els cristians miren endavant cap al dia en què l’amor regnarà i les espases es convertiran en arades (Miquees 4, 3). Jesús està cridant la seva gent, “no tingueu por, ovelles meves; el meu Pare en la seva bondat ha decidit donar-vos el regne” (Lluc 12,32).

Traduït per Carme Castellnou – ccs@suntranslations.com