Ens cal ajuda per estimar-nos els uns als altres

006ca

L’amor humà no ha funcionat. Mentre la relació del matrimoni s’ha trencat i tota la violència provocada per l’odi fa erupció al nostre voltant, només ens adonem que l’home no té l’habilitat d’estimar dins d’ell.

Jesús, abans de sortir del món, va pregar perquè els Seus seguidors al llarg de totes les generacions puguessin venir i fugir del dimoni (Joan 17, 15). Aquesta pregària fou contestada. Cada generació una església o nació va reconèixer la sobirania de Déu, però la clau per a la resposta de l’oració és que nosaltres hem de ser-ne “seguidors”. Inclús dins l’Església, tan aviat com la gent deixi de complir el nou manament que ens va donar Jesús d’”estimar-nos els uns als altres” (Joan 13, 34), tan aviat com deixin de llegir la Seva paraula tal com diu la Bíblia, tan aviat com deixin de pregar l’un per l’altre. El problema ve provocat pels membres.

La manca d’amor produeix baralles. És humanament impossble seguir els manaments d’estimar-se els uns als altres. Ens cal ajuda.

De vegades succeeix al món cristià cada any durant el Nadal. De sobte, sentim molt amor cap als altres i ens omple una felicitat que no havíem sentit els altres anys.

Què cecs i necis som! No podem mirar que el mateix Déu prova de demostrar el Seu amor a la humanitat a través del naixement d’un nadó que fou un regal d’amor suprem a un món sense esperança. Ell no fou benvingut al món en aquell temps com ho és avui dia. De fet, el rei Herodes va provar de matar-lo donant l’ordre d’assassinar tots els nadons del país, però Déu va dir els seus pares que portessin Jesús a Egipte fins que la matança va haver acabat.

Déu va donar al món un regal d’amor. Sembla ser que Déu dóna un petit exemple del Seu amor cada Nadal, un amor que el veritable cristià dóna cada dia de l’any. “Déu és amor”. (1 Joan 4, 8).

Se’ns diu “estimeu el Senyor amb tot el vostre cor, amb tota l’ànima i amb tota la ment i al vostre veí com a vosaltres mateixos" (Mateu 22, 37-39). A més de ser un seguidor i respondre Déu amb el mateix amor que Ell ens ha demostrat, hem d’estimar els altres com a nosaltres mateixos. Si hem de refiar-nos de Déu per tenir amor per als altres, no podem estimar prou, i aleshores ens enfrontem amb el problema d’estimar-nos els uns als altres.

Sabem que som humans absolutament egoistes i no és poasible que els altres ens estimin fin que ens estimem nosaltres mateixos. Aleshores, hem de començar per obtenir la justícia de Déu a través del perdó per ser-nos tan difícil d’entendre’ns, però hem d’oblidar-nos de nosaltres mateixos. Això pot ser també un problema des del punt de vista humà, però és només pel regal d’amor de Déu. Podem esborrar els records del nostre fracàs passat i girar el full d’avui.

Si oblidem tots aquells que ens han fet mal i ens oblidem de nosaltres mateixos i de la part que hem jugat en la relació trencada, llavors estem preparats per aceptar-nos a nosaltres mateixos com a nens de Déu creats a la seva imatge. Som criatures de la pols, absolutament desesperançats. Perquè Déu ens va estimar, venim a ser acceptats per Déu i per nosaltres mateixos a través de la mort de Jesús. Aleshores arribem a ser amables amb els altres.

L’amor de Déu crea un amor triangular: Déu per a l’home, l’home per al seu veí i ambdós tornen a adorar Déu.

La marca d’un veritable cristià és el seu amor. “Tots els homes coneixeran que són els meus deixebles si s’estimen els uns als altres” (Joan 13, 35). Pels seus fruits els reconeixereu (Mateu 7,20).

La Bíblia n’és plena de missatges sobre l’amor.

Avui dia l’Esperit Sant de Déu aboca els seus regals a gent que vol pregar i donar-li les gràcies pel seu amor envers ells.

Déu ens dóna el seu amor, la nostra esperança pel demà. És impossible estimar prou a la nostra manera.

Traduït per Carme Castellnou – ccs@suntranslations.com